20 - 10 -2020
Panoràmic és un un festival de fotografia, englobant el cinema, el vídeo i altes pràctiques artístiques contemporànies, que té com objectiu visibilitzar la creació de noves generacions. Es celebra a Granollers i Barcelona.
És una iniciativa cultural de Joan Fontcuberta, Albert Gusi i Fidel Balaguer. També destaca per la proposta educativa amb un itinerari perquè els centres educatius treballin.
Aquest any el centre d’interès general és l’extimitat, és a dir quan la nostra intimitat passa a ser pública sobretot avui dia amb les xarxes socials.
Dins del festival hem pogut veure dues exposicions: Las Muertes Chiquitas per Mireia Sallarès i Time on Quaaludes and Red Wine d’Anna Galí, amb qui hem tingut l’honor de parlar.
Las Muertes Chiquitas
Las Muertes Chiquitas és un documental, en forma d’assaig escrit, en forma audiovisual i de fotografies. Mireia Sallarès, l’autora del projecte, va fer un viatge a Mèxic per escoltar a dones explicar la seva experiència al voltant de l’orgasme femení.
Time on Quaaludes and Red Wine
L’Anna Galí, intenta recuperar la identitat del Tomeu, el seu fill, després del seu inesperat suïcidi a causa de sobredosis al 2017, als seus divuit anys. Al tenir actualment un llegat digital comença a investigar per el seu món digital ocult, afirma que és una forma de superar el dol i donar-li veu a en Tomeu, perquè altres joves es puguin sentir identificats.
Time on Quaaludes and Red Wine és una exposició fotogràfica on recull totes les imatges que ha recuperat del seu fill, aquestes fan entendre qui era més enllà de les drogues com si tot fos més profund. La majoria és material que ha trobat al mòbil, al portàtil i al rastre d’Internet, combinat amb documents personals i imatges especialment per al projecte, que busquen arribar a coneixe'l.
Sense Intimitat
06 - 11 -2020
Al museu de Granollers es situa temporalment l’exposició Sense Intimitat, que vam poder veure i escoltar a un dels seus comissaris, l’Andrés Hispano.
És una exposició fotogràfica amb un recull d’aquestes de totes les èpoques. Per estar més integrat pots trobar un confessionari de les esglésies.
Sense intimitat tracta sobre aquestes persones que mai han tingut o han perdut aquesta idea d’intimitat, com podrien ser els malalts, els presos, les prostitutes, els vagabunds, els nòmades i els interns de tot tipus. Consisteix en reunir fotografies i fotogrames d’aquesta gent aliena a la intimitat i han sigut examinades per la societat i tot tipus de persones.
El projecte es compon de diferents apartats. El primer mostra als presos a la realitat, i també els canvis del model de societat del passat, quan es va començar a vigilar tota la nostra vida. Després sobre la gent amb enfermetats mentals que han estat internades i com han estat representades a la ficció. Parla sobre el model d’escola del passat i els internats de nens. Es mostren extrets d’àlbums familiars i com aquests han esdevinguts públics. Més tard, mostra la poca intimitat dels famosos causada pels paparazzis, i el concepte de fotografía a través de la finestra. Finalment, com s’han convertit els carrers en un espai públic sense cap tipus d’intimitat, per la videovigilancia i les noves tecnologies.
