
MARTINA TRISTANY
EXPRESSIONISME
Context històric
-
Sorgeix a Alemanya, finals segle XIX i principis del XX.
-
Època d'escassetat econòmica en la qual les persones estaven amagades amb les circumstàncies.
-
Aquesta amargura va provocar un rebuig per la realitat, causant una distorsió per arribar als sentiments de l'espectador.
Característiques generals
-
Es caracteritza per exterioritzar sentiments manera pessimista i intensa.
-
Defensaven la llibertat de la forma, els colors i la deformació de la realitat.
-
Els temes predominants van ser la por, l’horror i la lletjor.
-
Representava l'experiència emocional sense preocupar-se de la realitat externa només de la seva naturalesa interna.
Apectes tècnics
-
Espais ovals per donar una sensació d'opressió i vigilància.
-
Plans oblics per suscitar vertigen. Perspectives falsejades.
-
Moltes línies obliqües i diagonals.
-
Objectes asimètrics de caràcter antinaturalista.
-
Clarobscurs (expressió de la dualitat de l'individu confrontat amb el seu món interior), jugaven amb llums i ombres. Llum minvant.
-
Exageració interpretativa, gairebé teatral. Exageren les emocions al màxim a l'hora de plasmar sentiment extrems.
-
Maquillatge diferent per facilitar l'exageració.
-
Ús recurrent del primeríssim primer pla.
-
La música és d’orquestra simfònica.


Referents
-
Karl Boese: El Golem (1920)
-
Fritz Lang: Die Spinnen (1919), Metrópolis (1927)
-
F.W. Murnau: Der Knabe In Blau (1919), Nosferatu (1922)
-
Georg Wilhelm Pabst: Der Schatz (1923), Gräfin Donelli (1924)



