MARTINA TRISTANY
CINEMA SOVIÈTIC
Context històric
-
Des de la Revolució Russa fins desprès de la Segona Guerra Mundial.
-
Els russos veien el cinema com un mètode de control dels altres països sobre la revolució russa.
-
Després de la Revolució d'Octubre cinema era l’art més important, el feien servir per controlar les masses i adoctrinar-les, ja que la societat era majoritàriament analfabeta
Característiques generals
-
El proletariat era el protagonista de les històries.
-
S'exaltaven els sentiments obrers i nacionalistes.
-
Els temes principals eren la crueltat de l'enemic i l'avenç social de la societat.
-
Contingut polític i propagandístic
Corrents
-
Cinema experimental: Trencava amb els estàndards del cinema americà. Amb l'arribada d'Stalin al poder aquesta corrent es va acabar.
-
Cinema propagandístic o adoctrinador: Recreava escenes del passat barrejant la ficció i el documental.
-
Cinema col·lectivista: Buscaven que els espectadors es veiessin reflectits en aquest col·lectiu, amb aquesta ideologia. El protagonista no és individual, sinó que és proletariat col·lectiu
Apectes tècnics
El muntatge conscient era molt important.
-
Van innovar en l’aspecte amb teories, com l'Efecte Kuleshov que començava a donar al muntatge un significat simbòlic.
-
Van sorgir dos moviments: el cinema puny en el que el muntatge vol impactar a l’espectador i el cinema ull on el món es mostra més realista com documental.
-
Tipus de muntatge:
-
Muntatge rítmic: les imatges segueixen el ritme de la música.
-
Muntatge tonal: ritme de la música i connotació emocional, més simbòlic i poètic.
-
Muntatge intel·lectual: de sons i harmonies des d’un punt de vista més intel·lectual, simbòlic.
-
També es van centrar molt en el so dels films quan va aparèixer el cinema sonor.
Referents
Kuleshov va ser el mestre d'aquests mestres:
Sergei Eisenstein
El més important cineasta soviètic, tenia el suport de la Unió Soviètica.
Experimentava amb el muntatge. Les masses eren les protagonistes dels seus arguments.
La vaga (1925)
És el seu primer llargmetratge on recrea una vaga de treballadors. Utilitza l'Efecte Kuleshov, relaciona imatges dels manifestants amb imatges d'un escorxador.
Dziga Vertov
Defensava la corrent del Cine Ull. Pel·lícules molt realistes i naturalistes.
Gravava escenes reals en càmeres ocultes sense permís
El hombre de la cámara (1929)
És una pel·lícula seva, relata la vida diaria a una ciutat de la URSS, fa un homenatge al cineasta i al "darrere de les càmeres".
Vsevolod Pudovkin
El seu protagonista era individual amb drames personals.
Utilitzava plans tancats i feia el muntatge a posteriori sense gaire planificació
La mare (1926)
És el seu millor film, tracta d’una dona que lluita contra el zarisme.
