ANÀLISI D'IMATGES
Art
Aquesta foto forma part de la galeria de bodegons.
Està feta en un format horitzontal, l’enquadrament és un primeríssim primer pla i l’angle de visió és frontal i nadir. Fora de camp no imaginem gaire cosa, ja que l’espai és pla i llis, paret blanca de fons i suport horitzontal color beix.
La composició visual segueix un esquema compost, perquè podem veure que a la fotografia apareix un esquema d’aspa, una diagonal marcada i línies rectes que formen un esquema trencat. El pes visual és desequilibrat i dinàmic.
La llum és d’una font artificial i té una intensitat forta i contrastada. Prové de la càmera, així que és frontal i nadir, amb una direccionalitat puntual. Al ser així, resalta molt la textura de la pintura i del paper, també es distingeixen molt bé els objectes.
La distància respecte l’element principal és curta. La profunditat de camp també, perquè veiem nítidament els dos blocs i el petit llenç, però les aquarel·les estan un punt desenfocades.
Els colors són molt intensos i destaquen per motiu de contrast. El blau i el groc, juntament amb el taronja del quadre, sin oposats i per això criden l’atenció sobre el fons pla i neutre.
La foto és una composició d’elements que formen una imatge molt estètica, que impacta per els seu contrast de colors intensos.
Rotonda
Aquesta foto forma part de la galeria de paisatges i és un paisatge urbà.
Està feta en format horitzontal. Sobre el punt de vista, puc dir que l’enquadrament és de pla general i angle frontal. Fora de camp hi ha els demés carrers que acaben a la rotonda, industries i més zona verda. També es veu més part de rotonda.
L’esquema compositiu de la fotografia seria principalment corba, ja que destaca la línia corba de la rotonda. El pes visual és desequilibrat i dinàmic. No és simètric però si que compleix la regla de terços.
La llum és natural, suau i difusa, ja que prové del sol i està molt tapat pel núvols. La procedència és nadir i posterior. La textura dels núvols destaca molt per la llum, i per conseqüència el cel tan clar també resalta molt els edificis.
Els objectes principals estan consideradament lluny. Hi ha molta profunditat de camp, ja que es veuen els edificis del fons de tot. Els colors no destaquen, són molt neutrals i apagats per la falta de llum. Hi ha molt gris i marró de carretera i d’edificis, també verd fosc d’arbustos, tots són harmònics. Destaquen els colors grisos dels núvols i el seu volum.
El paisatge al ser típic urbà no té res d’especial, però el cel ennuvolat i el sol darrere dóna certa tranquil·litat. El gran símbol de les claus a la rotonda transmet superioritat, però és compensat per la pau del cel.
Jo
Aquesta foto forma part de la galeria de retrats, més específicament és un autoretrat.
És en format vertical i primer pla, l’angle de visió és totalment frontal. No podem saber que més hi ha al voltant, perquè només es veu un fons blanc llis.
La seva composició fa un esquema de falca per la forma que fa la mà, i el pes visual está desequilibrat. També és dinàmic. No és simètric ja que la meitat de la fotografia és la mà, sinó si que ho seria per la simetria de la cara.
La llum és natural i forta, per com impacta a la cara. Té direccionalitat puntual i la procedència és lateral, prové de la dreta. La distància de la càmara respecte la persona és curta i la profunditat també és molt curta. Això fa que es vegi perfectament la textura i el color de la cara i del cabell. També resalta l’iris de l’ull.
Els colors són molt càlids, només hi ha el carn de la pell i el rosa de la samarreta. No hi ha cap efecte òptic. La meva expressió és cansada i informal, però a la vegada és com enfadada. La mirada és intensa i a l’objectiu.
La imatge em mostra tal com sóc sense cap tipus de filtre, i transmet això: veritat i realitat. La foto és molt senzilla, però a la vegada la mirada fa que sigui molt clara i intensa.
Antic
Aquesta imatge forma part de la galeria de reflexes.
Està feta en un format horitzontal i el seu enquadrament és un primeríssim pla amb un angle de visió més o menys contrapicat. Al ser el fons gris i llis, no s’intueix res fora de camp.
L’esquema compositiu es podria considerar radial. El pes visual és molt dinàmic i equilibrat. No és gens simètric ni segueix la llei de terços.
La llum ve de la propia làmpada, més o menys centrada. És a dir, és artificial, forta i puntual. El llum reflexa els cristalls i crea efectes òptics molt importants a la foto. La distància respecte l’objecte és mínima per això la profunditat de camp és tan curta.
Els colors són el blanc per la llum i el negra de la làmpada. Encara que predominen les transparències, i els “arcs de sant martí” que crea la llum.
Tot això, fa que causi molt impacte la primera vegada que la veus, els reflexes criden molt l'atenció.
Joguines
Aquesta foto forma part de la galeria de bodegons.
Està feta en un format horitzontal, l’enquadrament és un primer pla i l’angle de visió és frontal. El que hi ha fora de camp no s’intueix, ja que el fons i la superfície són blancs.
L’esquema compositiu és ovalat, per el que forma la cistella. El pes visual és desequilibrat i estàtic, però no és simètric ni segueix la llei de terços.
La llum és artificial, blanca i forta, té direccionalitat difusa i la seva procedència és nadir. La llum fa que resaltin molt les textures del teixit i els pèls d’animal. La distància és poca respecte l’objecte i la profunditat és també curta per això la cistella està molt enfocada.
Els colors es veuen molt nitids, la majoria són molt neutres tot i que hi ha alguns més cridaners resalten. En conjunt, són harmònics.
A la imatge es veu el cistell de joguines d’un gos, amb aquestes ja utilitzades. Crec que transmeten quotidianitat. Venen com ganes de sentir les textures, perquè el fons blanc fa que tingui volum l’objecte.
Moviment
Aquesta foto forma part de la galeria de paisatges.
Té un format horitzontal, l’enquadrament és pla sencer i l’angle de visió és entre frontal i contrapicat. Fora de camp trobaríem més tren, tota l’estació i les vies d'aquesta.
L’esquema compositiu fa forma d’aspa, perquè es noten molt marcades les línies que van cap al punt de fuga. El pes visual és equilibrat i dinàmic.
La llum és artificial i molt blanca, forta i puntual. La seva procedència és lateral i picada. La claror fa que contrastin molt els elements i els colors. Els elements estan a una certa distància i la profunditat de camp és llarga.
Els colors que predominen són el blanc i el gris. Però també hi ha un blau que resalta, el taronja i el groc de certs elements tenen també pes.
La foto està moguda, i en la situació que està feta dóna moviment i pressa. Transmet que les persones que hi apareixen caminen ràpid. Juga també amb el moviment del tren i el compara amb el dels vianants.
Noia
Aquesta foto forma part de la galeria de retrats.
La foto té un format horitzontal. L’enquadrament és pla mitjà i l’angle de visió és frontal. Fora de camp no es pot imaginar gaire cosa, la continuació de la paret i com veiem l’ombra, la font de llum.
No segueix cap esquema compositiu, però podriem identificar un triangle que fa la pròpia dona. El pes visual està compensat, però no és simètric.
La llum és artificial, blanca, forta i puntual. La seva procedència és lateral picada. El cabell i la pell destaquen molt a causa de la llum, el reflex a les ulleres donen volum a la cara també. La distància del cos respecte la càmera és curta i la profunditat de camp també ho és.
Els colors són molt neutres, paret beix i samarreta blanca. El color vermellós de la cara i el groc del cabell són els color que sobresurten.
A la noia se la veu molt feliç, la seva expressió és enèrgica i riallera. El que causa felicitat i bon rotllo. La seva mirada a l’objectiu traspassa la pantalla i et fa somriure.
Arquitravat
Aquesta foto forma part de la galeria de reflexes.
La imatge té un format horitzontal. Del punt de vista es pot dir que l’enquadrament és pla sencer i l’angle és entre contrapicat i frontal. Fora de camp, en el interior del pavelló es trobarien les grades i el camp, i al exterior es veuria tot el carrer (arbres, carretera, cotxes i molt cel).
L’esquema compositiu és compost, perquè hi ha moltes línies marcades: les de la finestra, les de la coberta, etc. El pes visual és equilibrat i compensat, no és simètric.
La llum de fora és del sol, és a dir natural, suau, difusa i ve de darrere. La de dins l’edifici és artificial, suau, difusa i molt groga. Aquestes creen que es vegi un reflex de l’exterior a la finestra. La distància respecte la finestra és curta. Però la profunditat de camp és gran perquè es pot veure tot l’edifici.
Els colors són grocs càlids a causa de la llum. El cel blau i el verd de l’arbre es reflexen.
La fotografia mostra dues realitats oposades però seguides, l'interior i l’exterior. Contrasta molt els colors càlids de l’interior amb els colors freds de l’exterior.
Fils
Aquesta foto forma part de la galeria de bodegons.
La fotografia està feta en horitzontal, és un primer pla i és un pla picat. Fora de camp s’intueix la continuació dels fils i poc més.
No segueix cap esquema visual, però destaquen les línies corbes a tota la foto. El pes visual és dinàmic i equilibrat.
La llum és artificial, blanca, forta i puntual, la seva procedència és lateral. Aquesta fa que es marquin molt les textures dels fils, i les ombres li donen molt volum. La distància de la càmera respecte l’objecte és curta i la profunditat de camp també.
Els colors no són contrastats. El fons és blanc, els fils són de colors bastant apagats i el que destaca més és el violeta fosc.
La imatge transmet tranquil·litat per les línies corbes. Em recorda a les caixes que tenien les àvies plenes de fils i elements de costura.
Final
Aquesta foto forma part de la galeria de paisatges, i és una barreja de paisatge natural i urbà.
El format és horitzontal. L’enquadrament és un pla general i l’angle de visió és frontal. Fora de camp hi ha més paisatge a l’esquerra, camps i diferents pobles al fons.
Apareixen unes dues línies obliqües, que acaben en un punt de fuga molt marcat i central. El pes visual és equilibrat i estàtic. La part de el terra és bastant simètrica.
La llum és natural, suau i difusa. No es veu la seva procedència. La profunditat de camp és molt gran.
Els colors són molt verds per la vegetació i també predomina el gris de les infraestructures.
El punt de fuga únic és tan marcat, que li dóna molta profunditat i dinamisme. Venen ganes de seguir la carretera i descobrir que hi ha a continuació.
Felicitat
Aquesta foto forma part de la galeria de retrats.
La imatge és en format horitzontal i l’enquadrament és un pla detall amb un angle de visió picat. Al fora de camp no s’hi intueix gaire cosa.
D’esquema compositiu no en segueix cap, al ser un primer pla de la cara. El pes visual de la foto és equilibrat i dinàmic. No és simètric ni segueix la regla de terços.
Hi ha dos llums diferents que impacten a la cara. De l’esquerra ve una llum artificial, més càlida i puntual. De la dreta prové una llum natural, blanca i una mica més difusa.
La distància respecte la cara és molt petita i la profunditat de camp també és molt curta. Tot i que no està res enfocat, perquè la foto està moguda, les parts més nítides són el nas i les galtes.
Els colors que predominen són el carn de la persona, també el verd del fons i de la samarreta.
L’avi està molt rialler i feliç. Transmet això felicitat i ganes de riure. Es nota que s’ho passava bé durant la foto i ho traspassa a l’altre banda de la pantalla.
Botiga
Aquesta foto forma part de la galeria de reflexes.
El seu format és horitzontal, l'enquadrament és pla general i l’angle de visió és frontal. Fora de camp es troba l'interior de la botiga amb més roba i demés, el carrer que es veu per el reflex amb més carretera.
Al mig de la imatge hi ha una línia molt marcada, així que podriem dir que l’esquema visual és d’una vertical. El pes visual és equilibrat i dinàmic.
La llum de la botiga és molt càlida i suau, és molt difusa. En canvi la llum del reflex exterior és natural, més blanca i forta. La distància respecte el vidre és molt curta, però la profunditat de camp és molt llarg.
Els colors de l’interior de la botiga són molt grocs i els de l’exterior molt blanc ja que són un reflex.
Les persones que surten a la imatge estan caminant despreocupades. Per això transmet aquest sentiment. També mostra quotidianetat perquè és una escena normal de cada dia, gent passejant per el carrer de les botigues.