WERONIKA GĘSICKA
Polònia 1984 - Actualitat
Weronika Gęsicka és un artista gràfica, sobretot utilitza la fotografia però també crea objectes i artefactes. Es va graduar a la Facultat de Gràfica de l'Acadèmia de Belles Arts i va completar els seus estudis a l'Akademia Fotografii de Varsòvia.
En els seus projectes, tracta temes relacionats amb la memòria, vista des de diferents punts de vista inclús científicament. Relaciona també conceptes com l’oblit i la memorització, com a base de la percepció de la realitat.
Acostuma a treballar amb imatges d’arxiu, d’Internet sobretot però també ha utilitzat de registres policials o de premsa antiga.
Tot i que la seva carrera encara no sigui molt llarga, les obres de Weronika Gęsicka s'han exposat a tot el món, des d’Àustria a França. També ha guanyat nombrosos premis sobretot el l’àmbit nacional.
ERWIN WURM
Àustria 1954 - Actualitat
Erwin Wurm és un escultor i fotògraf austríac. Va se format a l'Acadèmia d'Arts Aplicades de Viena i en l'Acadèmia de Belles Arts de Viena.
Les imatges que genera són la documentació d'una performance. La seva obra es basa en l’ùs de persones i objectes quotidians per crear escultures posturals absures. És com que trenca totalment amb el concepte que tots coneixem d’escultura; humanitzar objectes i objectifica el cos humà.
També treball en crear imatges impossibles, com la d’un camió doblegat de forma impossible. Tota la seva trajectòria està molt lligada al seu sentit de l’humor, fent ùs de la ironia i anant més enllà del que està “establert” com a art.
Va rebre el Premi de Belles Arts Ciutat de Viena el 1993. L’autor va exposar a la Fundació Joan Miró una mostra de deu anys de treballs.
FRAU. RECERQUES VISUALS
FRAU. Recerques Visuals són l'Helena Pielias i el Vicenç Viaplana, dos d'artistes amb trajectòries artístiques diferents però que tenen interessos comuns. Són un estudi de creació multidisciplinar on es realitzen projectes de tot tipus: tan escènics, videogràfics, expositius i com educatius.
Estan interessats en els camps de la història, la filosofia, la pedagogia, l'audiovisual, l’art digital, la fotografia, la performance, les belles arts i l’art contemporani. Veuen l’art com a activitat capaç d'adaptar-se a qualsevol espai d'exhibició, com a eina de comunicació capaç d'arribar a tots els públics, com a estratègia de transgressió capaç de generar debats i reflexions, i en els artistes com a professionals volubles i com a professionals per a facilitar les propostes per generar dubtes.
Hem pogut veure un parell de projectes seus:
-
El primer en Submergències: ja que van ser els encarregats de la producció visual.
-
L'altre era una experiència audiovisual que van fer juntament amb un productor i dj, on ens vam deixar portar i sentir d’allò més lliure. Ells van dedicar-se a fer un recull extens de vídeos per quadrar-los amb la música.
LURDES R. BASOLÍ
Granollers 1981 - Actualitat
Lurdes R. Basolí és una fotoperiodista i docent granollerina recorreguda internacionalment. És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull en 2004 i té un Postgrau en Fotoperiodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona lliurat al 2005.
L’autora orienta la seva carrera professional a la fotografia documental. Destaca per la seva elecció i presentació de temes d’interès social, i també pel seu toc personal en ells.
Els seus reportatges més coneguts són "Caracas, la sucursal del cielo" sobre la mort quotidiana en els suburbis de la capital veneçolana i "Fantasmas de Chernobil", que tracta de l'accident nuclear que va sofrir Ucraïna. Nosaltres hem treballat en el dispositiu pedagògic del seu itinerari “Blank” a Roca Umbert, que mostra els rols que hi ha en el turisme a Àfrica.
Els projectes mencionats, i d’altres, els ha portat a exposició en diverses ocasions. Ha rebut algunes beques i alguns premis per ells, també ha publicat quatre llibres i treballat en diferents en revistes per encàrrec.
MIA PEARLMAN
Mia Pearlman és una artista estadounidenca reconeguda per les seves instal·lacions escultòriques de paper de grans dimensions. Es va llicenciar el 1996 en belles arts per la Universitat de Cornell.
El seu procés creatiu comença, dibuixant amb tinta de l’Índia sobre grans rotlles de paper, preparant les mides i el disseny. Després retalla les parts blanques i, a vegades, ho coloca tot al seu estudi, però li agrada més seguir un procés a la galeria completament intuïtiu. Seguidament, apila les peces i les enrotlla en un mantell per fer les arribar a la destinació. Quan arriba on s’ha d'instal·lar, estén les peces i les va ajuntant amb molts materials, entre ells una espècie de xinxetes. Aquesta etapa implica temps, unes escales i precisió, però el resultat final és molt notable.
Ha exposat internacionalment en moltes galeries i residències, com per exemple Museum of Arts and Design (Nova York) o Goyang Aram (Corea del Sud). També a rebut diversos premis i beques al llarg de la seva carrera, per exemple va rebre una beca per a artistes del 2011 de la New York Foundation for the Arts.
WILLIAM KENTRIDGE
Johannesburg 1955 - Actualitat
William Kentridge és un artista sud-africà, molt conegut per els seus collages, dibuixos, gravats i pel·lícules animades. Va esdevenir famós internacionalment en participar el 1997 a la Biennal de Johannesburg.
Fent ús del vídeo a través dels seus dibuixos, l’autor presenta una vista representativa i subjetiva de l'estat actual de Sudáfrica.
Alguns dels seus treballs dilueixen fronteres entre la instal·lació artística i les arts escèniques, els diferents llenguatges es combinen de manera orgànica i hipnòtica.
L’exposició “William Kentridge. El que no està dibuixat”, al CCCB, és una adaptació ampliada de les exposicions “William Kentridge – If We Ever Get to Heaven” (2015) i “William Kentridge: Ten Drawings for Projection” (2019). Amb aquesta es vol aprofundir en l’obra i la trajectòria artística de l'artista, i també vol plantejar reflexions sobre els reptes del postcolonialisme i la dialèctica entre el poder, els marges i l’exclusió en l’actualitat.
FRANCESC CATALÀ-ROCA
Valls 1922 - 1998 Barcelona
Francesc Català-Roca fou un famós fotògraf català, fill del també del fotògraf Pere Català i Pic. Va treballar per a les revistes importants i també va il·lustrar bastant llibres de temàtiques variades. També realitzà fotografies per a cartells de cinema des del seu propi estudi.
Durant tota la seva carrera va fer moltes exposicions. El 1953 va ser la seva primera individual a Barcelona. És considerat per molts crítics el fotògraf català més important del segle XX, per aquest motiu se li han dedicat diverses exposicions, inclús al 2016 alguns artistes contemporanis van reinpretar les seves fotografies.
La seva obra està composta per uns 200.000 negatius. Aquesta parteix del concepte neorealista de la imatge, cercant sempre el punt de vista insòlit i, sobretot, l'ambientació humana del tema. Ell es considerava a si mateix com un profesional de la fotografia que intentava captar la quotidianitat, combinada amb la bellesa.
GEORGE MÉLIÈS
París 1861 - 1938 Orly
Georges Méliès és considerat un dels pioners dels efectes especials al cinema i el constructor del primer estudi de cinema a Europa. Va ser director del teatre Robert Houdin de Paris, mag il·lusionista, director de teatre i director de cinema.
Méliès va ser i segueix sent un referent en el cinema innovador i creatiu. Gràcies a ell, el cine va aconseguir avançar en els relats i en les tècniques que s’utilitzaven.
Va introduir al cinema conceptes nous: la màgia i la ficció. Ho va fer utilitzant molts efectes especials creats per ell mateix, alguns per casualitat i altres per imaginació pròpia.
“Le Voyage dans la Lune” és una de les seves pel·lícules més famoses, molt reconeguda per la escena del coet aterritzant a l’ull de la lluna. El film és mut i de l’any 1902, és una adaptació de dues novel·les cèlebres: De la Terra a la Lluna de Jules Verne i El primer home a la Lluna de H.G. Wells. Té una durada de 14 minuts si es projecta a 16 fotogrames per segon, la velocitat estàndard de l’època.
SOPHIE CALLE
París 1953 - Actualitat
Sophie Calle és una escriptora francesa, que també destaca pels seus treballs com a fotògrafa i artista conceptual. A part també és directora de cinema i coreògrafa.
El seu estil es caracteritza per l’ús de les restriccions, i segueix en part el moviment literari anomenat Oulipo, basat en l’experimentació.
Els temes més destacats dels seus projectes són: la vulnerabilitat humana, la identitat i, sobretot, la intimitat.
Ha exposat els seus treballs arreu del món. Per exemple, va presentar una exposició retrospectiva a la fundació catalana “la Caixa”. També, al 2010, va guanyar un Premi Hasselblad, que és del sector de la fotografia.
HANS EIJKELBOOM
Arnhem 1949 - Actualitat
Hans Eijkelboom és un fotògraf. És membre d’una generació d’artistes holandesos claus per l’establiment de la fotografia conceptual a l’Europa continental.
Els seus primers treballs fotogràfics eren com performances i eren autorretrats com “la presentació del jo a la vida quotidiana”. El seu projecte té una inclinació antropologitzadora i exotitzant, també és una pràctica profundament humanista.
People Of The Twenty-First Century és el seu projecte més conegut. Es tracta d’un llibre de fotografies de gent que està al carrer, que va fer l’autor durant més de vint anys a zones comercials des de Amsterdam a Nova York i de París a Xangai. Estan agrupades per la vestimenta de les persones, per peces semblants o per colors.
TOMIYASU HAYAHISA
Kanagawa 1982 - Actualitat
Tomiyasu Hayahisa és un fotògraf japonès. És titulat en BA Photography a la Universitat Politècnica de Tokyo, entre d’altres.
Des del 2011, ha treballat en un gran nombre de projectes: exposicions tant individuals com col·laboratives, revistes, etc. També ha publicat diversos llibres i ha realitzat conferències.
Un famós treball, que ha portat a terme a partir de 2011, consisteix en fotografiar una taula de ping pong. Aquesta està situada en un camp esportiu públic davant del seu dormitori a Leipzig (Alemanya), per això sempre feia les fotos des de aquesta habitació. Aquest projecte mostra la diversitat de gent que passa per un mateix lloc i tot vist des de la limitació.
ERIK ESTANY
Girona 1982 - Actualitat
Erik Estany és un fotògraf independent català. Va guanyar al Visionat de 2019 el premi Art Photo Bcn i el premi de producció de CÒPIA LAB. També l'última edició del Foto Fòrum de Can Basté.
El seu projecte més famós és ‘Del que passa fora’, exposat l’octubre del 2020 a Barcelona. És un recull de moltes fotografies fetes des de la finestra i més tard agrupades i retallades amb l’ordinador. Reflexiona sobre la tecnologia i el llenguatge fotogràfic, així com el control per la imatge i la identificació facial, sembla que les imatges estiguin extretes d’una càmera de videovigilància.
MERCÈ ALSINA
Barcelona 1966 - Actualitat
Mercè Alsina és comissaria independent i crítica d'art. És llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, també té varis títols de postgrau.
Ha treballat en premsa especialitzada i televisió. Ha realitzat diferents vídeos artístics i documentals amb nombrosos artistes. En l'àmbit docent, ha impartit i dirigit diversos cursos i seminaris.
També és cofundadora i coeditora del portal Murcrític, plataforma de recursos documentals d’art i pensament contemporani i col·laboradora habitual de la Revista Bonart.
CHEMA MADOZ
Madrid 1958 - Actualitat
Chema Madoz és un famós fotògraf espanyol. Es va formar en Història de l'Art a la Universitat Complutense de Madrid.
La Real Sociedad Fotográfica de Madrid va exposar la seva primera mostra individual l’any 1984. A partir d’allà ha inaugurat exposicions seves que han arribat a altres països. Ha guanyat nombrosos premis, el seu més important és el Premi Nacional de Fotografia que va rebre al 2000.
La seva fotografia és abstracte, però no en l’aspecte formal dels objectes sinó en el pla de les idees. Fa ús del blanc i negre, i de la complementació entre les coses reals i virtuals.
MIREIA SALLARÈS
Barcelona 1973 - Actualitat
La Mireia Sallarès és una artista visual, videoartista i realitzadora catalana. És llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, té estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York.
Els projectes en el que ha treballat estan relacionats amb la sociologia, analitzen històries de persones i col·lectius. Reflexiona sobre conceptes com la veritat, la violència, el plaer i la memòria. Ha rebut nombrosos premis i ha viatjat per arreu del món.
La seva obra més destacada és 'Las Muertes chiquitas' on analitza l’orgasme femení. Amb la que participa al Festival Panoràmic.
ANNA GALÍ
Girona 1968 - Actualitat
L'Anna Galí és una fotògrafa autodidàctica. Té formació acadèmica en Matemàtiques, però des d'adolescent li interessava la fotografia com a mitjà d’expressió.
Li agraden els projectes que expliquen històries amb sentit de narrativa. Està interessada en la relació entre la fotografia i la identitat, actualment en les xarxes socials.
Fa exposicions des de 2011, també ha participat en nombroses col·laboracions i té un gran nombre de premis. Al 2020, està participant en l’itinerari pedagògic del Programa del Festival Panoràmic amb el projecte 'Time on Quaaludes and Red Wine'.
JOAN FONTCUBERTA
Barcelona 1955 - Actualitat
Joan Fontcuberta i Villà és un fotògraf conceptual i professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i a la Universitat Harvard de Cambridge. És llicenciat en Ciències de la informació.
Té nombrosos premis, entre ells el Premi Hasselblad de fotografia i també se li va concedir el títol Honoris Causa de la Universatit de Paris VIII. Les seves obres s’han adquirit a museus d’arreu del món.
La seva obra es caracteritza per l’ús d’eines informàtiques i la seva interacció amb l’espectador. Les seves fotografies critiquen la realitat, posen en dubta la veritat.
“El món neix en cada besada” és un fotomosaic popular a Barcelona que va fer juntament amb el ceramista Toni Cumella. Aquest forma part de la commemoració del tricentenari de 1714.
LUZ BROTO
Barcelona 1982 - Actualitat
Luz Broto és una artista visual catalana i barcelonina. És llicenciada en Belles Arts i doctorada en 'Art en l'era digital'.
Ha desenvolupat intervencions artístiques molt importants, a dins i fora de la península. També ha participat en exposicions col·lectives per tot el món i ha rebut beques de producció.
Destaca pels seus projectes educatius que van més enllà de l'art com el coneixem, per exemple un programa anomenat POSTDATA que va portar a terme pel Macba.
