11 - 11 -2021
Panoràmic és un un festival de fotografia, englobant el cinema, el vídeo i altes pràctiques artístiques contemporànies, que té com objectiu visibilitzar la creació de noves generacions. Es celebra a Granollers i Barcelona.
És una iniciativa cultural de Joan Fontcuberta, Albert Gusi i Fidel Balaguer. També destaca per la proposta educativa amb un itinerari perquè els centres educatius treballin.
Aquest any el centre d’interès general és l’incertesa, l'atzar i la predicció. Paraules que ens evoquen a no saber que passarà i jugar una mica amb aquest concepte del resultat inesperat.
Dins del festival hem pogut veure diverses exposicions, des de experimentals a fotogràfiques.
El dit a l'ull: Fotografia inconscient
L'exposició que millor mostra aquesta idea d'atzar en la meva opinió. És un recull d'obres en tècniques molt diferents que han sigut elaborades mitjaçant processos totalment aleatoris, on l'artista no controlava del tot quin seria el resultat final.
Les peces són les següents:
-
Roberto Huarcaya plasma en grans fulls de paper fotosensible, a la selva amazònica, la claror de la lluna o els llamps.
-
Joachim Schmid treballa amb les fotos llençades a les escombraries de diferents ciutats.
-
Philip Schüette aprofita imatges disponibles a Internet per visualitzar la idea de probabilitat remotíssima de dos elements junts.
-
Juana Gost treballa amb l’aleatorietat dels algoritmes de recerca de imatges de Google.
-
Sylvie Bussières deixa que una grafia espontània repliqui els grafismes inesperats de la natura.
-
Blanca Viñas manipula les tripes del dispositiu fotogràfic per trencar la mecànica de la càmera.
-
Andreas Müller-Pohle capta instantànies sense mirar pel visor.
-
Christian Allen penja del coll de la seva gata una càmera automàtica amb un disparador programat a captar imatges.
-
Luis Gordillo realitza un mural amb una pila de fotos que es van mullar durant una forta tempesta.
-
Miguel Angel Tornero fa que una aplicació barregi diversos arxius d’imatge generant monstruositats.
-
Blanca Casas Brullet experimenta amb l’enfosquiment dels papers fotogràfics exposats a la llum.
-
Pierre Cordier i Nino Migliori juguen amb reaccions fotoquímiques inesperades.
-
Lluís Estopiñan aprofita els accidents d'utilitzar tècniques fotogràfiques artesanals.
One Minute Forever - Erwin Wurm
Aquesta exposició l'has de fer tu, hi ha plantejades moltes escultures per tot l'espai, utilitzant el teu cos i objectes que et proporcionen les has de fer. Aquestes són postures complicades de fer durant una estona.
A part, també hi ha objectes (inclús vehicles) modificats de forma impossible i una mica humorística.
En conjunt tot és molt experimental, sembla que porti un cartell gegant que posi "Heu de probar això!".
M'ha semblat una dinàmica molt divertida i entretinguda, que et fa obrir la ment a allò que no estem acostumats i et fa utilitzar totes les parts del teu cos per entendre-la. Sorgeixen figures i accions molt diferents depenent de cada persona, és a dir, que per cadascú l'exposició és diferent tot i ser la mateixa proposta.
No place like home - Weronika Gęsicka
El concepte de la llar com ens mostra la publicitat queda deconstruida, ja no és tant un espai lliure de pors. Això ho fa l'artista polonesa a través de fotografies manipulades, collages, instal·lacions i escultures.
Crida l'atenció la manipulació d'imatges, hi ha algunes que semblen tenir coherència però quan t'acostes aquesta desapareix. Hi ha també alguns mobles que m'han deixat com desconcertada, no sabia quina era la seva funció.
Imaginació especulativa: El llegat afrofuturista
L’afrofuturisme és una estètica cultural, filosofia de la ciència i de la història que explora la creixent intersecció de la cultura africana amb la tecnologia. L'exposició conté treballs amb aquest imaginari, s'anticipen al futur, tant de forma optimista com pessimista, i també tenen certa base en el passat i present.
La sala té un sentit de rebel·lió, vol fer entendre les desigualtats que existeixen, així com donar una nova mirada al concepte negre, fora del colonialisme.
Hi ha molta diversitat d'obres: fotografies, vídeos, àudios, cartells de pel·lícules, portades de discs, llibres i còmics. Així queden molt exemplificades les idees i l'afrofuturisme en general.
Aquest pensament ha estat interessant, m'ha agradat coneixe'l. Tot i que alguns dels exemples mostrats ja els coneixia, el meu preferit ha estat l'univers de Black Panter que no habia vist des d'aquesta perspectiva mai.
The Immortal Jellyfish - Rosana Antolí
La instal·lació sobre la medusa immortal es troba a la Tèrmica de la Roca Umbert.
La medusa d'aquest tipus no mor mai, és a dir, té una vida eterna, però aquin preu? Es passa tota aquesta nadant i nadant, fent el mateix cada dia sense canviar la rutina i això és esgotador. Ens planteja aquesta mateixa idea a nosaltres, val la pena el que estàs fent? Ho podries fer tota la vida fins l'infinit?
L'espai et posa com en un clima mental i en una sensació extranya, no saps que sentir exactament. Fa com por, no per espantar-te sinó per quelcom més psicològic.
Top Manta
El Sindicat de manters explica tota la seva tragectòria en forma de mural, una geneologia repleta de fotografies i títols grans.
Mostra els seus inicis, molts esdeveniments en els que han participat, iniciatives que han creat, fins a com volen que sigui el futur.
Jo ja coneixia el col·lectiu però no tan a fons. La disposició de la informació m'ha semblat molt encertada i entenedora, és molt visual.
