MARTINA TRISTANY

EL MEU CÒMIC

En un camp de futbol de poble, on entrenen centenar d’infants a la setmana, tot sembla molt tranquil, però a l’entrada es troben un nen petit ros canviat-se les botes a la graderia.

L’entrenador li pregunta a l’infant que perquè no ho fa al vestuari com els seus companys i ell li contesta que un senyor a l’edifici li ha dit que “El vestuari 4 estava ocupat”.

L’entrenador molt confós li pregunta que com era aquest home i el nen respon que era ros mig enfadat. L’entrenador sorprès, al no saber de qui parla, diu que l’acompanyi per veure qui és.

Quan entren al passadís de vestidors, el nen l’indica qui és i l’entrenador comença a riure sense parar. Crida “Però si és l’Agustí, el conserge” mentre riu. Es mostra al conserge i no encaixa gens amb la descripció de l’infant.