MARTINA TRISTANY

SURREALISME

Sorgeix al 1919 a França.
Està impulsat per la teoria dels somnis, l'inconscient i la seva interpretació d'en Sigmund Freud.
Utilitza tècniques pròpies del moviment pictòric surrealista. Es va considerar al cinema una extensió de la pintura.

Feien servir l'escriptura automàtica, és a dir, escriure el primer que se't passa pel cap, sense filtres.
Els objectius són desconcentrar, violentar, provocar i criticar.
Representaven somnis.
Volien acabar amb la burgesia.
Creaven una realitat que no pot existir.
Feien servir el temps i l’espai d'una manera molt confusa.
Temes: Amor fou (enyorança, amor i desig), critica a tradicions, automatisme psíquic (explicar com funciona el pensament real)
Es tracta el subconscient i el món oníric.
Ataca a la racionalitat i els valors de la societat burgesa

Ús de diferents velocitats de gravació.
Travelings de seguiment del personatge.
Plans picats de poca duració i seguits, per donar-li ritme.
Efectes òptics per que sigui més abstracte i irracional.
Unions entre seqüències absurd, canvis d’espai bruscs sense sentit.
Superposició d’imatges. Fosa en negre.
Divisió en actes.
Els centres són la part més il·luminada. Els cantons són foscos, utilitzen una mascara.

Salvador Dalí: Un perro andaluz (1929), La edad de oro (1930)
Luis Buñuel: Un perro andaluz (1929), La edad de oro (1930), Las Huerdes, tierra sin pan (1933)
Fernand Léger: Ballet mécanique (1924)
Germaine Dulac: La coquille et le clergyman (1928)
Han Richter: Filmstudie (1928)
Man Ray: Le retour à la raison (1923), La estrella de mar (1928)