El Museu de Granollers és un espai de coneixement i participació. Com tot museu, exposa una gran col·lecció i recursos a la ciutadania. Té obres de totes les èpoques, però també treballa amb exposicions actuals. És un museu que té bàsicament arqueologia, art, etnografia, numismàtica i ciències naturals.
El càrrec va ser creat per l'Ajuntament l'any 1932. Fins a l’any 1965 el seu edifici era la Casa Molina, però estava molt deteriorat, per això es va fer expressament l’edifici actual.
17 - 02 -2022
Poemes de l'alquimista de Joan Fontcuberta
Poemes de l'alquimista és un projecte del gran fotògraf Joan Fontcuberta que es troba exposat al Museu de Granollers.
En la seva xerrada prèvia, ens ha explicat com es feien les imatges abans de les càmeres electròniques, ja que va molt lligat a les fotografies que s'exposen: fotografies que es troben en mal estat perquè estàn podriden amb el pas del temps. L'autor va fer recerca d'aquestes durant molts anys en els purgatoris d'arxius de diversos llocs, però la seva afeina no era tornar-les a com estaven inicialment sinó veure aquest "defecte" com quelcom positiu i artístic.
La inspiració li va arribar quan va escoltar la història d'una de les primeres expedicions al Pol Nord, on els aventurers no van sobreviure però les imatges que van fer sí, tot i que fetes malbé.
En Joan Fontcuberta creu que així les imatges tenen més valor, o si més no, en tenen un de diferent. No tot és el que està fotografiat, la imatge va més enllà.
A mi personalment m'ha agradat molt, considero que ha estat una de les millor exposicions a les que hem assistit. Et porta a pensar quin sentit li donem a allò que fotografiem o inclús què passaria si els nostres records fossin dessapareixen com aquestes imatges: Et creen aquestes debats interns sobre la meòria i la por a perdre-la que són molt interessants.
15 - 03 -2021
Elogi del malentès
Elogi del malentès és una exposició itinerant, comissariada per Joana Hurtado Matheu Aquesta recull obres molt variades de 14 artistes que conviden a reflexionar sobre el conflicte que genera el malentès.
Aquests artistes són: Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala.
Ens mostren el malentès en moltes situacions diferents (somnis, amor, sexe, amistat, descobriment de la diversitat, etc) i enfocant-lo també de diverses formes, ja que no té perquè ser quelcom dolent.
Com ja he dit, les obres són de diferents tipus. Hi ha des d'escultures, unes pedres calculades matemàticament a partir dels errors del Quixot, passant per unes cartes d’un “experiment social” i una enciclopèdia des de fotos d’arxius, fins audiovisuals.
Un dels vídeos és sobre una artista que intenta a entrar a un parc de Disney disfressada de la Blancaneus. La política del parc no ho permet i li impedeixen entrar al lloc, tot aquest malentès/discussió està filmat. Mostra aquesta realitat que et fa pensar sobre la llibertat d’expressió, el domini privat d’aquest símbol, i qüestions semblants.
A mi m’ha semblat molt interessant, m’ha fet plantejar-me diversos problemes amb cada obra. Les diferents parts de la exposició aparentment no tenen una unió però totes s’engloven de certa manera en el tema del malentès.
També hem fet dos tallers:
-
El primer abans de veure res, en el s’havia de descriure una paraula en grup i un altre grup havia d'endevinar la paraula, en aquest joc ja comencen a haver desacords.
-
Un altre després de la sortida, en el que haviem de realitzar mitjançant fotografies una enciclopèdia, intentant trobar una relació entre elles.
06 - 11 -2020
Afinitats
Vam poder visitar l'exposició permanent del museu de Granollers, anomenada Afinitats. En aquesta hi ha més de cent obres que expliquen la història de la ciutat, són de tot tipus: pintures, escultures, relleus, fotografies, eines del passat, etc.
Dins d’aquesta diversitat vaig triar tres obres que em van cridar l’atenció:
Martiri de Santa Eulàlia (s. XVII)
És una taula d’un retaule, feta per talla de fusta i policromada.
Representa la cremació de les bruixes per part de l’Església a l’època. L’autor és desconegut.
Formava part de l'església de Sant Esteve de Granollers. Va ser salvada per uns ciutadans, ja que els republicans l’anaven a cremar com totes les obres que hi havia, per això podem veure que li falta una part.
Teenager de Carles Congost (1997)
És un conjunt de 20 fotografies en blanc i negre.
Tracta sobre la identitat de gènere i les relacions.
Apareixen un home (l’autor), com el que es diria ‘vestit de dona’, i un llop, en un seguit de fotografies en ordre cronològic, aparentment és una relació romàntica però a continuació es mostra que no ho és tant.
Gai de Jordi Galí (1964)
És un collage sobre fusta de 70 x 70 cm.
Mostra l’evolució de la dona moderna, representa el canvi i la modernitat amb la dona i els EUA, perquè era la potència mundial més desenvolupada en quant a pensament del moment.
També fa ús dels colors del país i juga amb la funció estètica dels retalls. La peça pintada de dalt representa el passat i per això està com tapada.
Retorn a Granollers del retaule gòtic de Sant Esteve
Al museu de Granollers també podem trobar l’exposició del retaule gòtic de l’església de sant Esteve, és a dir l’antic de l’església de Granollers. Aquesta mostra la majoria del retaule, ja que algunes parts formen part d’altres col·leccions. També mostra com era la ciutat a principi del segle XX.
Està dividit en diferents grups i aquests estan fets per varis autors:
-
Escenes de la vida de sant Esteve: Naixement de sant Esteve, Sant Esteve nounat abandonat i ordenat diaca, L'exaltació de Sant Esteve, etc.
-
Taules de la predel·la: Sant Sopar, Oració a l'Hort i Camí del Calvari.
-
Taules dels profetes: David, Moisès, Abraham, Isaïes.
El retaule va ser construït expressament per l'església i va ser molt costós. Però sl segle XX el van vendre per construir l’hospital i invertir en l'expansió del municipi. Gràcies a que no hi era a l’església no es va cremar amb totes les altres obres d’art.
Objectes Personals
L’exposició consta d’una vintena d’escultures a mida natural fetes amb fusta. Representen persones i algunes estan policromades. Amb les què l’autor ens mostra la seva vida i sobretot la seva quotidianitat.
Són figures construïdes a partir de fragments, per així mostrar que els humans no som éssers sencers. Els seus principals models són els seus nebots, fet que ha fet que l’exposició tracti en certa manera de la infantesa.
M’ha semblat una gran mostra escultòrica, ja que quan estàs allà pots apreciar la precisió que té l’artista. A part també pots notar com influeix el tipus de fusta en el missatge que dóna l’obra.
Submergències
Sumergències és un conjunt de quatre teles que formen una obra de 3 x 8 metres, pintades per Vicenç Viaplana. Forma part de una sèrie anomenada Sota el Sui, que va començar l’any 2016 a Canovelles. El quadre és clarament abstracte i conceptual, fet amb pintura acrílica i tons majoritàriament verds. L’obra és molt variada en quant a traç i formes.
El que està exposat al museu és una pintura d’aquestes dimensions, però realment és tot una experiència. Hi ha una producció videogràfica de Frau. Recerques Visuals, que ensenya el procés creatiu gravat des de 6 càmeres de videovigilància sense parar, el que suposa més de 500 hores de vídeos. També és complementat per una banda sonora de Ramon Solé. Ja que realment el que intenta l’artista és que es vegi la feina i la dificultat de la creació: les hores que es passa davant la peça pensant, els moviments bruscos amb la pintura, els moments de detallisme d’una part, etc.
El títol Submergències fa referència als moments que són únics i suggerents, però realment el tema queda a lliure interpretació. L’autor explica que la seva ment actua com a magatzem d’imatges contínuament, aquestes creen conjunts visuals que són l’inici de les seves peces.
A mi personalment, m’ha agradat molt la peça i més tot el que engloba. Això de que puguis veure sense cap retall la feina del Vicenç és quelcom innovador, ja que sempre s’ha considerat el taller d’un artista un lloc íntim.
La pintura em transmet dinamisme i moviment però a la vegada tranquilitat i ganes de fixar-me en cada part. M’he imaginat un paisatge des de l’aire, un lloc de natura o una escena amb molt moviment.
Hem realitzat també una activitat oral, que tractava de comentar i/o discutir alguns temes plàstics i sobretot metafòrics sobre l’obra, en el que han sorgit punts molt interessants.
11 - 5 -2021