Fotografia des de la limitació és un projecte que sorgeix de l’últim treball del Erik Estany anomenat ‘Del que passa fora’. Aquest és un recull de fotografies fetes totes des de la seva finestra.
També està inspirat en un projecte del fotògraf japonès Tomiyasu Hayahisa, que es tracta de fotografies a una taula de ping-pong cada un cert temps. I ho està també, en un llibre fotogràfic del neerlandès Hans Eijkelboom, que s’anomena People Of The Twenty-First Century i mostra agrupacions de gent, de totes parts del món, per la seva vestimenta.
La nostra tasca va molt relacionada amb aquestes que he mencionat, ja que consisteix en realitzar fotografies amb un repte clar, amb una limitació.
El meu repte tracta de fer moltes fotografies durant el dia, cada una hora més o menys, des de que em desperto, sobre les 10.00, fins que marxa el sol, cap a les 18.00. Totes fetes des del mateix lloc, la finestra de la meva cuina, cap als pisos que es situen al costat.
Centrant-me en el cel i la llum, però sobretot en les finestres i el que mostren les persones a través d’aquestes.
Ho vaig fer durant els dies 25 i 26 de desembre, també en part del 24 pel vespre i del 27 pel matí.
Vaig fer ús de la meva càmera Cànon EOS 2000D. Les primeres vegades feia servir els dos objectius que tinc, el 18-55 mm i el 75-300 mm, però vaig decidir que millor utilitzar el segon, que és de llargues distàncies i amb molt zoom, ja que així es veuen clarament les finestres.
Aquestes van ser les meves primeres impressions:
He començat amb el projecte i s’ha de ser constant, com que vull que sigui una sèrie on hi hagi canvis i evolució s’ha de fer moltes fotos i de forma continuada.
Normalment, no haig de canviar molt els controls (velocitat, diafragma i ISO) però a mesura que marxa la llum cal fer-ho.
Es veu com va canviant la ‘decoració’ dels pisos, sobretot la roba estesa i les persianes obertes o tancades. Això demostra la quotidianitat que vull que reflexin les fotos. També en alguns casos apareixen persones, gent que treu el cap per fumar, respirar aire fresc o estendre la roba. I a vegades he retratat ocells, que generen el mateix.
La segona part de la producció era agrupar les imatges fent zooms amb un sentit comú, jo vaig plantejar les següents:
-
1ra opció: Per aparició de persones. En algunes imatges surten persones, així es poden veure les diverses personalitats. Hi ha moltes fotos de cada individu, per això ells sols narren una història.
-
2na opció: Per aparició de llençols i roba estesa. La majoria de finestres tenen quelcom estès, amb això es veurà la diferència en aquest aspecte.
-
3ra opció: Per tons del cel. El color del cel canvia constantment i es veu l’evolució cromàtica sense saber què és realment.
-
Opció Carla: Per aparició de testos de plantes. Amb les plantes passa com la roba, és molt repetitiu.
