MARTINA TRISTANY

NOUVELLE VAGUE

Es situa a França durant la postguerra, finals de la dècada dels 50 fins als 65.
En 1958, França es troba en una situació de crisis en l’àmbit de la política.
El conflicte d’Argelia provocà entre 1954 i 1962, dos milions de joves fossin enviats a un altre continent per combatre guerres no reconegudes oficialment.
És considerat un dels corrents més influents del cinema, marca un abans i un després en la història cinematogràfica.

Va partir d'un grup de joves realitzadors, sobretot crítics i de la revista francesa Cahiers du Cinéma (fundada al 1951 per André Bazin i J. Doniol Valcrose).
Va ser aquí on per primera vegada es va exposar el concepte de "auteur" (autor), el cineasta hauria plasmar part de la seva ànima en l'obra realitzada per ser-ho.
Gràcies a l'actitud rebel dels directors el cinema va canviar radicalment i el cinema modern va néixer amb les seves pel·lícules.

Rebutjava la manera tradicional de fer pel·lícules i afavoria a la innovació.
Valoraven la innovació en tots els àmbits, feien ús de tècniques cinematogràfiques que trencaven visualment i narrativament.
Busquen la veritat humana des de l'experiència artística. per exposar-la amb la major sinceritat possible.
Les històries no eren lineals narrativament.
Buscaven l'experimentació i mantenien un esperit iconoclasta, és a dir, rebutjaven la veneració de les imatges.
Estava molt lligat a els esdeveniments de l'època, amb la societat i la política.
Feien ús de la ironia.
La temàtica tractava d'experiències vitals representades per personatges que es comporten i actuen de manera immoral i són irresponsables amb les seves vides. Normalment no tenen un objectiu a la vida, acabaven en situacions estrambòtiques en les quals una persona normal no acabaria.

No utilitzaven el trípode, causant escenes més dinàmiques.
Mai gravaven en estudis, sempre ho feien en localitzacions reals.
Els directors donaven la llibertat als actors de crear diàlegs improvisats que afavorissin a la espontaneïtat de la pel·lícula.
Les produccions eren de baix cost ja que tenien un pressupost reduït.
El so es gravava en directe.
Feien ús del recurs jumpcut, és a dir, fer salts en el temps suprimint escenes.
Utilitzaven els plans seqüència.

Jean-Luc Godard: Breathless (1960), Une femme est une femme (1961), Pierrot le Fou (1965)
François Truffaut: The 400 Blows (1959), Stolen Kisses (1968)
Claude Chabrol: Les cousins (1959)
Alain Resnais: Hiroshima mon amour (1959), L'Année dernière à Marienbad (1961), Muriel ou le Temps d'un retour (1963), La guerre est finie (1966)
Éric Rohmer: Le Signe du lion (1962)
Agnès Varda: La Pointe Courte (1955), Cléo de 5 à 7 (1962)
Jacques Rivette: Paris nous appartient (1961), The NunLa Religieuse (1966)
Louis Malle: Ascenseur pour l'échafaud (1958), Les amants (1958), Zazie dans le Métro (1960)