MARTINA TRISTANY

FREE CINEMA

Moviment cinematogràfic britànic que va esdevenir entre els anys 1950 i 1960.
Va sorgir perquè rebutjaven el cinema nord-americà, ja que ells volen seguir la tradició d’un estil més realista, és a dir, sense l'artificialitat de Hollywood.
Sorgeix el Manifest dels joves irats (Angry young men), on critiquen el sistema polític i exalten la classe social baixa.
En època de prosperitat que va donar el tret d'inici a la modernització d’Anglaterra.

Es creen històries a partir d'allò quotidià i compromeses amb la realitat social de l’època.
Va agafar gran influencia de la Nouvelle Vague francesa.
Els seu objectiu és apropar-se als éssers anònims de la societat, és a dir, al proletariat que no havia estat retratat en la cinematografia prèvia.
Criticava a la burgesia i l'estructura de la societat amb amargor i ironia.
Reflectia la tristesa d'una vida urbana absolutament mecanitzada.
Denunciaven l'aïllament de l'ésser humà.
Els personatges eren del proletariat.
Els escenaris eren zones industrials.
Mostrava la quotidianitat.

Utilitzaven efectes expressius molt lliures que trencaven amb les tècniques tradicionals.
Es caracteritza amb cinema documental, però amb el pas del temps es va decantar cap al cinema de ficció alhora que mantenia la seva estètica realista.
Les pel·lícules eren filmades en blanc i negre amb pel·lícules de 16 o 35 mm.
Com el pressupost era reduït, rodaven en petits grups, amb càmeres en mà i al marge dels estudis.
Utilitzaven música Jazz de fons.

Jack Clayton: Room at the Top (1959), The Innocents (1961)
Karel Reisz: Saturday Night and Sunday Morning (1960), Night Must Fall (1964)
Tony Richardson: A Taste of Honey (1961), The Loneliness of the Long Distance Runner (1962)
Lindsay Anderson: If… (1968), Un hombre de suerte (1973)